Caràcters diagnòstics

Estat Mida Característiques

Larva Fins a 40 mm Color verd amb una línia longitudinal groga a cada costat del cos. Té 3 parells de falses potes abdominals i un moviment característic.

Adult 40-50 mm (d'envergadura alar) Posseeix un parell de taques platejades en ales anteriors. C. chalcites es diferencia de l'altra espècie per tenir aquestes taques platejades amb una vora blanc.

Cicle fenològic

Ou Larva Pupa

Durada (d) 5-12 30-45 15-20

Els adults apareixen a l'estiu, es reprodueixen i la femella realitza la posta de manera individual o en grups d'ous col·locats sobre la planta, normalment sobre el revés de les fulles. L'ou posseeix forma de cúpula, és de color blanc groguenc i estriat verticalment. Després de l'eclosió, les larves s'alimenten de fulles fins a completar el seu cicle, pupant sobre la mateixa planta a l'interior d'un capoll de seda. La crisàlide al principi és verd i amb el pas dels dies es torna marró. A continuació apareixen els adults que donaran lloc a la següent generació. Aquesta espècie tolera força bé el fred, de manera que pot passar l'hivern sobre el cultiu, tot i que el seu metabolisme es redueix.

Generacions anuals

2-3

Símptomes / Danys

El principal dany és per la defoliació que causen les erugues a l'alimentar-se de les fulles.

En els primers estadis larvaris les erugues són molt petites i tan sols són capaços de menjar-se el full pel revés. Quan l'eruga creix practica orificis complets, destruint fes i revés.

També ataquen al fruit en certs cultius com passa amb el tomàquet.

Aquesta plaga en planter, quan les plàntules són molt petites, és molt greu.

Control

- Químic

És important actuar sobre els primers estadis larvaris, que són els que presenten major sensibilitat als tractaments.

A l'inici de l'atac:

Bacillus thuringiensis var. Kurstaki, Azadiractin o spinosad. Repetint el tractament cada setmana si persisteix la plaga. Aquestes substàncies són microbiològiques pel que són més resptuosas amb el medi però només són efectives quan les erugues són molt petites.

Quan són més grans de mig centímetre es recomana utilitzar:

piretroides (Ciflutrin, deltametrin, lambda cihalotrin, etc.), clorpirifos, indoxicarb o IGR com teflubenzuron.

L'elecció del tractament s'ha de fer en base als productes autoritzats per al cultiu a tractar.

- Biològic

Hi enemics naturals dins dels parasitoides com: Cotesia plutellae o Copidosoma floridanum.

- Mesures culturals

Resulta de gran utilitat col·locar trampes de feromona per fer el seguiment de la població (3 trampes / ha), així com per trampeig massiu (10 trampes / ha). A l'aire lliure se sol realitzar a la primavera.

Eliminar manualment les plantes afectades o qualsevol de les parts.