D'alt potencial reproductiu (poden arribar a les 12 generacions a l'any), els adults són d'hàbits nocturns mentre que durant el dia normalment s'amaguen entre el fullatge. La femella efectua la seva posada sobre la part aèria de la planta, especialment a l'anvers de les fulles de forma aïllada, però també es poden trobar en altres òrgans de la planta. Una femella posa entre 40-50 ous durant la seva vida, arribant en algunes ocasions fins als 260 ous. L'adult presenta una coloració grisenca amb taques negres a les ales anteriors, arriba a 10 mm d'envergadura.

Creixement i desenvolupament

Els ous són cilíndrics, de color blanc crema a groc, mesuren 0,4 mm de llarg per 0,2 de diàmetre i solen dipositar-se en el revers de les fulles.

Després eclosionar, les larves passen per quatre estadis larvaris arribant al final de l'últim amb una longitud de 7,5 mm i és de color verdós amb taques rosades, per després pupar en el sòl, sobre la superfície de les fulles o fins i tot dins de les galeries, en funció de les condicions ambientals.

La pupa sol estar recoberta d'un capoll blanc i sedós i la podem localitzar en qualsevol lloc de la planta i del sòl.

Les larves solen presentar color crema amb el cap fosc, i la part dorsal del segment protorácico només fosca en una estreta banda, el que la diferència de Phthorimaea operculella (arna de la patata, també Gelechiidae), que té la totalitat d'aquest segment de color fosc. Passen a color verdós i lleugerament rosat, sobretot a la zona dorsal a partir del segon estadi larvari. Les larves tenen entre 1 i 8 mm de longitud. La pupa és de color marró, i l'adult que mesura uns 10 mm, posseeix antenes filiformes i ales grises amb taques negres sobre les ales anteriors.

L'espècie necessita de 29 a 38 dies per completar el seu cicle, segons les temperatures, i presenta un nombre alt de generacions anuals (10-12). Les baixes temperatures són un factor limitador de la seva supervivència.

Danys en els cultius

Immediatament després de néixer les larves penetren en els fruits, en les fulles o en les tiges dels quals s'alimenten, creant perforacions i galeries. Els fruits poden ser atacats des de la seva formació, i pot donar lloc al fet que es podreixin posteriorment per l'acció de patògens secundaris, el que permet una ràpida observació dels símptomes.

Sobre les fulles, les larves s'alimenten únicament del teixit del mesòfil, deixant l'epidermis intacta. Les mines són irregulars i posteriorment es necrosen. Les galeries sobre la tija afecten el desenvolupament de les plantes atacades.