PRESENTACIÓ: Els difusors tenen forma de blister amb una capa de poliolefina permeable als ingredients actius, i estan envasats individualment en sobres d'alumini. Un cop extrets dels seus envasos dels difusors no necessiten cap operació d'activació, tan sols col·locar-se adequadament en el parany. NO OBRIR, TALLAR NI PERFORAR ELS BLISTERS, l'emissió a la taxa adequada s'aconsegueix per difusió a través de la capa de poliolefina.

DETECCIÓ I SEGUIMENT

En masses forestals col·locarem 1 trampa CROSSTRAP®o CROSSTRAP® MINI cada 20 ha, separades entre si almenys 1000 m. En superfícies menors a 20 ha s'instal·larà com a mínim un parany per rodal o massa forestal. Les trampes s'instal·lessin en llocs amb bona accessibilitat visual, com vores de bosc, pistes forestals o tallafocs. S'evitaran llocs especialment ventosos, ja que es dificulta el vol dels insectes i podrien ocasionar trencaments en els paranys. Un trampeig de detecció hauria de cobrir la variabilitat ambiental de la muntanya objecte de seguiment.

Les trampes hauran d'estar instal·lades i operatives entre mitjans de setembre i mitjans d'abril, de forma general. Aquests períodes podrien ser més curts en anys amb principis de tardor i començament de primavera molt càlids.

En masses forestals

Per fer seguiment exhaustiu hem de col·locar les trampes a una distància entre 100 i 500 metres unes de les altres, seguint pistes forestals, tallafocs o vores de bosc.

La densitat de trampes podrà oscil·lar entre 0,3 i 3 trampes per ha. Podran instal·lar-se també a l'interior de la massa forestal, sempre que aquesta no sigui massa densa.

Per seguiment exhaustiu es recomana la captura en sec, utilitzant el col lector amb fons de malla i tractat amb lliscant. Aquest col·lector impedeix la fuita dels escolítids, ja que no poden enfilar pel lliscant, però permet l'entrada i sortida del depredador Thanasimus formicarius, que devorarà les captures. D'aquesta manera es minimitza l'impacte del trampeig sobre la fauna útil

En parcs, jardins i àrees residencials

El maneig de Tomicus destruens en parcs, i jardins presenta unes peculiaritats que el diferencien de maneig en mitjans forestals. El major risc d'atac en arbres ornamentals és l'induït per danys mecànics.

Molt freqüents són els atacs per destrucció més o menys severa d'arrels, produïda per obres que impliquen excavació en l'entorn dels arbres. Generalment els arbres ornamentals són poc susceptibles a l'atac de Tomicus destruens, sempre que es mantinguin les condicions en què han crescut. De vegades posar o treure reg en zones de jardí pot induir l'atac d'aquests insectes.

El control de Tomicus destruens en aquestes circumstàncies ha de ser molt eficaç, ja que es tracta de reduir la mortaldat d'arbres a zero. Per tant haurà intensificar l'esforç de trampeig al màxim, de manera que poden usar-se densitats de 3 trampes per ha, que hauran de ser controlades setmanalment.