morfologia

La femella adulta és groguenca, ovalada i amb segmentació dorsal evident. Està recoberta d'abundant secrecions cèries d'aspecte blanc i polsegós. Té potes, antenes, és mòbil i segrega abundants filaments cotonosos que recobreixen la superfície de la planta. Els mascles són alats, sense secrecions cèries i viuen pocs dies.

desenvolupament

La reproducció és sempre bisexual. Les femelles posen els ous en les masses cotonoses que produeixen. Als països mediterranis s'observen de 4 a 6 generacions anuals. En ser mòbils tenen capacitat de dispersió independent. Les formigues també transporten a les larves i les defensen dels depredadors, ja que s'alimenten de l'abundant melassa que aquesta espècie produeix.

Les condicions climàtiques més favorables per a aquesta espècie són de calor i alta humitat.

Localització a la planta

Prefereix la base dels fruits i en general zones ombrejades i protegides del sol i del vent, encara que es pot trobar a qualsevol punt de la superfície de la planta.

Danys en els cultius

És molt polífaga atacant a baladre, xiprer, ficus, gerani ... encara que destaca pels danys econòmics causats en plantacions de cítrics així com en cultius en hivernacles.

En cítrics la combinació de les secrecions cèries i la melassa (i la conseqüent aparició de la negreta) embruta i deprecia la fruita. A més si la població és alta pot produir un important debilitambiento de l'arbre.